viernes, 25 de abril de 2008
martes, 1 de abril de 2008
Salvador Dalí
Aquest vídeo ens permet aproximar-nos al personatge de Salvador Dalí d'una manera més propera.
Podem observar que Dalí porta un bastó. Se sap que no només el duia en moments puntuals, sinó sempre; això el feia sentir-se important, pertanyent a l'aristocràcia, tot i que no en formava part. Molts ciutadans de Figueres el veien passejar amb el bastó, fet que ara el caracteritza.
Un altre fet que el feia sentir-se part de l'aristocràcia era la parla francesa. En aquella època, la llengua de cultura era el francès, ja que París era un centre cultural clau i reconegut, on hi conegué a la seva esposa, Gala. El que Dalí diu en el vídeo enèrgicament és: "Estic boig per la xocolata Lanvin". Aquesta frase juga amb un doble significat. Un és molt clar, Dalí expressa la seva satisfacció envers aquesta xocolata. L'altre se'ns podría passar per alt, i és que la gent que coneixa Dalí deia que era un home boig.
El fet que Dalí fes un anunci, ens fa suposar que ja era una persona famosa entre la societat, no només la espanyola, sinó també la estrangera.
El fet més divertit i destacant per a comentar amb els nens és el bigoti de Salvador Dalí. La seva forma recargolada té una explicació. A Dalí li agradava molt pintar a l'exterior de la seva casa de Cadaquès. El problema amb el que es trobava era que les mosques l'empipaven tot posant-se a dins de les seves pintures, tant a la paleta on feia les barreges com a sobre de la tela dels seus quadres. Les mosques s'enganxaven a tot arreu on la pintura estava encara molla. Fart d'aquesta situació, Dalí decidí de posar-se mel al seu bigoti, per intentar que les mosques atretes per la seva dolçor s'instalessin allà, s'hi enganxessin, no en marxesssin i el permetessin de continuar amb la seva feina. Posteriorment, fora dels moments en que pintava, també s'haituà a posar-se mel al seu bigoti i, així, constituir aquesta imatge amb el seu bigoti recargolat als extrems que tant el caracteritza i distingeix.
Podem observar que Dalí porta un bastó. Se sap que no només el duia en moments puntuals, sinó sempre; això el feia sentir-se important, pertanyent a l'aristocràcia, tot i que no en formava part. Molts ciutadans de Figueres el veien passejar amb el bastó, fet que ara el caracteritza.
Un altre fet que el feia sentir-se part de l'aristocràcia era la parla francesa. En aquella època, la llengua de cultura era el francès, ja que París era un centre cultural clau i reconegut, on hi conegué a la seva esposa, Gala. El que Dalí diu en el vídeo enèrgicament és: "Estic boig per la xocolata Lanvin". Aquesta frase juga amb un doble significat. Un és molt clar, Dalí expressa la seva satisfacció envers aquesta xocolata. L'altre se'ns podría passar per alt, i és que la gent que coneixa Dalí deia que era un home boig.
El fet que Dalí fes un anunci, ens fa suposar que ja era una persona famosa entre la societat, no només la espanyola, sinó també la estrangera.
El fet més divertit i destacant per a comentar amb els nens és el bigoti de Salvador Dalí. La seva forma recargolada té una explicació. A Dalí li agradava molt pintar a l'exterior de la seva casa de Cadaquès. El problema amb el que es trobava era que les mosques l'empipaven tot posant-se a dins de les seves pintures, tant a la paleta on feia les barreges com a sobre de la tela dels seus quadres. Les mosques s'enganxaven a tot arreu on la pintura estava encara molla. Fart d'aquesta situació, Dalí decidí de posar-se mel al seu bigoti, per intentar que les mosques atretes per la seva dolçor s'instalessin allà, s'hi enganxessin, no en marxesssin i el permetessin de continuar amb la seva feina. Posteriorment, fora dels moments en que pintava, també s'haituà a posar-se mel al seu bigoti i, així, constituir aquesta imatge amb el seu bigoti recargolat als extrems que tant el caracteritza i distingeix.
El Museu Dalí
Aquest vídeo ens permet fer-nos una idea general de com és el Museu Dalí de Figueres.
Mitjançant plans generals de l'exterior i de l'interior observem els racons més significatius d'aquest espai. Així doncs, podem veure:
Quan apareix el títol Museu Dalí de Figueres observem la imatge del pa dalinià. L'explicació de la seva forma és molt curiosa i interessant pels nens. Un forner de Salt tenia tres filles que sempre es barallaven pel crostó de la barra de pa, que com hom sap, només en té dues. Per acabar amb la disputa va pensar un pa amb tres crostons.A més a més, aquesta forma del pa és similar a la dels barrets eclesiàstics.
Seguidament podem contemplar la paret que dóna al C/ la Pujada del Castell decorada amb els pans dalinians i coronada pels ous. Salvador Dalí tenia una fixació amb les coses dures per fora i toves per dins, això explica la seva obssessió amb el pa i els ous, que alhora constitueixen una font fonamental de la nostra alimentació; per a permetre la creativitat artística, cal una bona alimentació.
El bastó daurat de l'escultura està encapcelat per un àtom i és símbol del bon governament. Representa una de les aficions de Dalí: la ciència. El seu color daurat també és significatiu ja que la ciència il·lumina el nostre món. Dins del museu, Dalí també utilitza aquests àtoms per representar la il·luminació del museu tenint present el significat de que la ciència ens il·lumina.
Arribem al pati del Museu. Aquí podem observar unes bigues, que parant atenció observarem que estan cremades; Dalí no va excloure aquest detall del seu museu, ja que volia que els visitants s'adonessin que, abans de ser museu, aquest lloc era el Teatre Municipal de Figueres, que es cremà durant la Guerra Civil l'any 1939. D'aquí també el seu nom, Teatre Museu Salvador Dalí.
També podem observar unes figures daurades, totes amb posicions diferents, que Dalí volia utilitzar per a donar-nos la benvinguda al Museu. Seria divertit demanar als nens en què els fan pensar, la resposta adequada seria: amb l'estueta dels Oscars. D'aquesta manera, Dalí establia la relació d'aquestes estatuetas que es donen als artistes importants, amb el seu propi reconeixement personal. El seu egocentrisme, el portava a auto-felicitar-se.
El barco típic de Cadaquès (lloc resident de Dalí) va ser col·locat al Museu després de la mort de Gala. Les gotes que en pengen volen representar les llàgrimes de Dalí per la seva estimada. Als nens els farà gràcia saber que aquestes gotes estàn fetes amb preservatius.
Ara parem atenció a la cúpula del Museu. A mode d'endivinalla, el docent podria preguntar als nens què els recorda. Dalí volia representar l'ull d'una mosca que té una capacitat de visió molt extensa, fet que envejava. Tot i que a la imatge no es pot veure, sota de la cúpula resta la tomba de Salvador Dalí. Anectòdicament es comenta que la mosca està al damunt del cos en descomposició de Dalí per poder menjar-se'l. Dalí no volia morir, per això es preocupà de posar un seguit de guardians que vigilessin el seu cos.
El quadre de Gala mirant el mar, a una certa distància es converteix en el rostre del primer president americà, Lincon.
El quadre següent anomenat El laberint, va servir de decorat en una òpera en el Opera House dels Estats Units d'Amèrica; Dalí també en dissenyà els vestuaris.
El pla que segueix correspon al sostre de la sala anomenada Palau del vent, nom posat pel poeta Joan Pujol, i vol recordar-nos la tramuntana catalana.
La sala que apareix al final és la més entretinguda pels nens. Com s'aprecia en el vídeo, es representa un apartament amb un determinat mobiliari; si es pugen unes escales i es mira a través d'una lent de reducció, es pot veure la cara de la famosa actriu americana: Mae West.
El vídeo finalitza amb la imatge de l'epígraf de la tomba de Salvador Dalí. Dalí no pertanyia a l'aristocràcia, però el rei li assignà el títol de marquès. El pintor surrealista morí l'any 1989.
Mitjançant plans generals de l'exterior i de l'interior observem els racons més significatius d'aquest espai. Així doncs, podem veure:
Quan apareix el títol Museu Dalí de Figueres observem la imatge del pa dalinià. L'explicació de la seva forma és molt curiosa i interessant pels nens. Un forner de Salt tenia tres filles que sempre es barallaven pel crostó de la barra de pa, que com hom sap, només en té dues. Per acabar amb la disputa va pensar un pa amb tres crostons.A més a més, aquesta forma del pa és similar a la dels barrets eclesiàstics.
Seguidament podem contemplar la paret que dóna al C/ la Pujada del Castell decorada amb els pans dalinians i coronada pels ous. Salvador Dalí tenia una fixació amb les coses dures per fora i toves per dins, això explica la seva obssessió amb el pa i els ous, que alhora constitueixen una font fonamental de la nostra alimentació; per a permetre la creativitat artística, cal una bona alimentació.
El bastó daurat de l'escultura està encapcelat per un àtom i és símbol del bon governament. Representa una de les aficions de Dalí: la ciència. El seu color daurat també és significatiu ja que la ciència il·lumina el nostre món. Dins del museu, Dalí també utilitza aquests àtoms per representar la il·luminació del museu tenint present el significat de que la ciència ens il·lumina.
Arribem al pati del Museu. Aquí podem observar unes bigues, que parant atenció observarem que estan cremades; Dalí no va excloure aquest detall del seu museu, ja que volia que els visitants s'adonessin que, abans de ser museu, aquest lloc era el Teatre Municipal de Figueres, que es cremà durant la Guerra Civil l'any 1939. D'aquí també el seu nom, Teatre Museu Salvador Dalí.
També podem observar unes figures daurades, totes amb posicions diferents, que Dalí volia utilitzar per a donar-nos la benvinguda al Museu. Seria divertit demanar als nens en què els fan pensar, la resposta adequada seria: amb l'estueta dels Oscars. D'aquesta manera, Dalí establia la relació d'aquestes estatuetas que es donen als artistes importants, amb el seu propi reconeixement personal. El seu egocentrisme, el portava a auto-felicitar-se.
El barco típic de Cadaquès (lloc resident de Dalí) va ser col·locat al Museu després de la mort de Gala. Les gotes que en pengen volen representar les llàgrimes de Dalí per la seva estimada. Als nens els farà gràcia saber que aquestes gotes estàn fetes amb preservatius.
Ara parem atenció a la cúpula del Museu. A mode d'endivinalla, el docent podria preguntar als nens què els recorda. Dalí volia representar l'ull d'una mosca que té una capacitat de visió molt extensa, fet que envejava. Tot i que a la imatge no es pot veure, sota de la cúpula resta la tomba de Salvador Dalí. Anectòdicament es comenta que la mosca està al damunt del cos en descomposició de Dalí per poder menjar-se'l. Dalí no volia morir, per això es preocupà de posar un seguit de guardians que vigilessin el seu cos.
El quadre de Gala mirant el mar, a una certa distància es converteix en el rostre del primer president americà, Lincon.
El quadre següent anomenat El laberint, va servir de decorat en una òpera en el Opera House dels Estats Units d'Amèrica; Dalí també en dissenyà els vestuaris.
El pla que segueix correspon al sostre de la sala anomenada Palau del vent, nom posat pel poeta Joan Pujol, i vol recordar-nos la tramuntana catalana.
La sala que apareix al final és la més entretinguda pels nens. Com s'aprecia en el vídeo, es representa un apartament amb un determinat mobiliari; si es pugen unes escales i es mira a través d'una lent de reducció, es pot veure la cara de la famosa actriu americana: Mae West.
El vídeo finalitza amb la imatge de l'epígraf de la tomba de Salvador Dalí. Dalí no pertanyia a l'aristocràcia, però el rei li assignà el títol de marquès. El pintor surrealista morí l'any 1989.
Un hivern tot dalinià
Aquest clip és l’idoni per a mostrar com es pot treballar a les escoles Salvador Dalí des de ben petits.
S'emetia dins del programa: L'escola a casa. Mira què fem!, produït per la Generalitat de Catalunya (Departament d'Educació), l'any 2004.
El clip presenta una proposta d'educació artística, visual i plàstica basada en l'observació de l'obra de Dalí i la pròpia creació de l'alumnat per aproximar-se a l'obra i a l'artista i que s'inclou dins del programa "El món màgic de Salvador Dalí", per commemorar els 100 anys del seu naixement. Amb aquesta proposta es treballaven diferents habilitats artístiques, alhora que s'introduien al nen dins de l'obra de l'artista. Es treballaven elements dalinians com els ous, els rellotges tous, les mosques, els grills, les caixes (típiques del surrealisme)...; per exemple al CEIP Josep Pallach es van elaborar grans abres, que s'anaven decorant amb diferents elements dalinians fets per ells mateixos i això servia per treballar amb els nens les obres on apareixen aquests elements i les diferents tècniques plàstiques. En una altra escola, al CEIP Montjuïc van relacionar la proposta d'"Un hivern tot dalinià" amb el medi natural, l'entorn era l'element base i la vegetació n'era una part molt important, relacionat amb la vegetació es treballaven els diferents tipus d'arbres. Els fruits d'aquests arbres es van convertir en elements dalinians. El CEIP Pous i Pagés per tal d'introduir els nens al món artístic i facilitar la seva comprensió es va treballar aquest projecte de manera que els nens fessin primer una recerca sobre Dalí i la seva obra i a partir d'aquí es realitzaven una sèrie de propostes plàstiques que s'exposaven als passadissos de l'escola.
Aquest vídeo presenta tot això, de manera que també es pot veure com treballen els nens les diferents propostes i quins en són els seus resultats, bàsicament murals que s'exposen als passadissos de l'escola. És interesant per veure com altres escoles han treballat Dalí i com el podem treballar nosaltres. Tot i que cal dir que una cosa que es pot trobar a faltar és la presència de les noves tecnologies per treballar-lo.
S'emetia dins del programa: L'escola a casa. Mira què fem!, produït per la Generalitat de Catalunya (Departament d'Educació), l'any 2004.
El clip presenta una proposta d'educació artística, visual i plàstica basada en l'observació de l'obra de Dalí i la pròpia creació de l'alumnat per aproximar-se a l'obra i a l'artista i que s'inclou dins del programa "El món màgic de Salvador Dalí", per commemorar els 100 anys del seu naixement. Amb aquesta proposta es treballaven diferents habilitats artístiques, alhora que s'introduien al nen dins de l'obra de l'artista. Es treballaven elements dalinians com els ous, els rellotges tous, les mosques, els grills, les caixes (típiques del surrealisme)...; per exemple al CEIP Josep Pallach es van elaborar grans abres, que s'anaven decorant amb diferents elements dalinians fets per ells mateixos i això servia per treballar amb els nens les obres on apareixen aquests elements i les diferents tècniques plàstiques. En una altra escola, al CEIP Montjuïc van relacionar la proposta d'"Un hivern tot dalinià" amb el medi natural, l'entorn era l'element base i la vegetació n'era una part molt important, relacionat amb la vegetació es treballaven els diferents tipus d'arbres. Els fruits d'aquests arbres es van convertir en elements dalinians. El CEIP Pous i Pagés per tal d'introduir els nens al món artístic i facilitar la seva comprensió es va treballar aquest projecte de manera que els nens fessin primer una recerca sobre Dalí i la seva obra i a partir d'aquí es realitzaven una sèrie de propostes plàstiques que s'exposaven als passadissos de l'escola.
Aquest vídeo presenta tot això, de manera que també es pot veure com treballen els nens les diferents propostes i quins en són els seus resultats, bàsicament murals que s'exposen als passadissos de l'escola. És interesant per veure com altres escoles han treballat Dalí i com el podem treballar nosaltres. Tot i que cal dir que una cosa que es pot trobar a faltar és la presència de les noves tecnologies per treballar-lo.
El castell de púbol
El Castell Gala Dalí de Púbol, obert al públic des del 1996, permet descobrir un edifici medieval on Salvador Dalí va materialitzar un desbordant esforç creatiu pensant en una persona: Gala.També és divertit saber que Dalí, per anar a visitar el Castell de Gala de Púbol, tenia que demanar permís per escrit! Aquesta cara el tenia que enviar per correu i Gala li enviava una altra per dir-li si podia anar a visitar-la o no.
En aquest vídeo podem veure les diferents sales i habitacions. Quant et fixis bé veuràs algunes obres que s' assemblen a obres que estan al Museu Dalí. En aquest vídeo ens acompanya un guia que ens explicarà coses molt interessants!.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
