El Museu Dalí

Aquest vídeo ens permet fer-nos una idea general de com és el Museu Dalí de Figueres.
Mitjançant plans generals de l'exterior i de l'interior observem els racons més significatius d'aquest espai. Així doncs, podem veure:

Quan apareix el títol Museu Dalí de Figueres observem la imatge del pa dalinià. L'explicació de la seva forma és molt curiosa i interessant pels nens. Un forner de Salt tenia tres filles que sempre es barallaven pel crostó de la barra de pa, que com hom sap, només en té dues. Per acabar amb la disputa va pensar un pa amb tres crostons.A més a més, aquesta forma del pa és similar a la dels barrets eclesiàstics.

Seguidament podem contemplar la paret que dóna al C/ la Pujada del Castell decorada amb els pans dalinians i coronada pels ous. Salvador Dalí tenia una fixació amb les coses dures per fora i toves per dins, això explica la seva obssessió amb el pa i els ous, que alhora constitueixen una font fonamental de la nostra alimentació; per a permetre la creativitat artística, cal una bona alimentació.

El bastó daurat de l'escultura està encapcelat per un àtom i és símbol del bon governament. Representa una de les aficions de Dalí: la ciència. El seu color daurat també és significatiu ja que la ciència il·lumina el nostre món. Dins del museu, Dalí també utilitza aquests àtoms per representar la il·luminació del museu tenint present el significat de que la ciència ens il·lumina.

Arribem al pati del Museu. Aquí podem observar unes bigues, que parant atenció observarem que estan cremades; Dalí no va excloure aquest detall del seu museu, ja que volia que els visitants s'adonessin que, abans de ser museu, aquest lloc era el Teatre Municipal de Figueres, que es cremà durant la Guerra Civil l'any 1939. D'aquí també el seu nom, Teatre Museu Salvador Dalí.
També podem observar unes figures daurades, totes amb posicions diferents, que Dalí volia utilitzar per a donar-nos la benvinguda al Museu. Seria divertit demanar als nens en què els fan pensar, la resposta adequada seria: amb l'estueta dels Oscars. D'aquesta manera, Dalí establia la relació d'aquestes estatuetas que es donen als artistes importants, amb el seu propi reconeixement personal. El seu egocentrisme, el portava a auto-felicitar-se.
El barco típic de Cadaquès (lloc resident de Dalí) va ser col·locat al Museu després de la mort de Gala. Les gotes que en pengen volen representar les llàgrimes de Dalí per la seva estimada. Als nens els farà gràcia saber que aquestes gotes estàn fetes amb preservatius.

Ara parem atenció a la cúpula del Museu. A mode d'endivinalla, el docent podria preguntar als nens què els recorda. Dalí volia representar l'ull d'una mosca que té una capacitat de visió molt extensa, fet que envejava. Tot i que a la imatge no es pot veure, sota de la cúpula resta la tomba de Salvador Dalí. Anectòdicament es comenta que la mosca està al damunt del cos en descomposició de Dalí per poder menjar-se'l. Dalí no volia morir, per això es preocupà de posar un seguit de guardians que vigilessin el seu cos.

El quadre de Gala mirant el mar, a una certa distància es converteix en el rostre del primer president americà, Lincon.

El quadre següent anomenat El laberint, va servir de decorat en una òpera en el Opera House dels Estats Units d'Amèrica; Dalí també en dissenyà els vestuaris.

El pla que segueix correspon al sostre de la sala anomenada Palau del vent, nom posat pel poeta Joan Pujol, i vol recordar-nos la tramuntana catalana.

La sala que apareix al final és la més entretinguda pels nens. Com s'aprecia en el vídeo, es representa un apartament amb un determinat mobiliari; si es pugen unes escales i es mira a través d'una lent de reducció, es pot veure la cara de la famosa actriu americana: Mae West.

El vídeo finalitza amb la imatge de l'epígraf de la tomba de Salvador Dalí. Dalí no pertanyia a l'aristocràcia, però el rei li assignà el títol de marquès. El pintor surrealista morí l'any 1989.