Hola a tothom! Benvinguts al nostre bloc,Som un grup de quatre estudiants de Magisteri de la Universitat de Girona.Aquí podreu trobar aspectes relacionats amb aquest geni aplicats a l'educació primària, especialment adreçats al cicle superior.Esperem que us agradi i us sigui útil.Gràcies i esperem els vostres comentaris.

martes, 1 de abril de 2008

Salvador Dalí

Aquest vídeo ens permet aproximar-nos al personatge de Salvador Dalí d'una manera més propera.
Podem observar que Dalí porta un bastó. Se sap que no només el duia en moments puntuals, sinó sempre; això el feia sentir-se important, pertanyent a l'aristocràcia, tot i que no en formava part. Molts ciutadans de Figueres el veien passejar amb el bastó, fet que ara el caracteritza.
Un altre fet que el feia sentir-se part de l'aristocràcia era la parla francesa. En aquella època, la llengua de cultura era el francès, ja que París era un centre cultural clau i reconegut, on hi conegué a la seva esposa, Gala. El que Dalí diu en el vídeo enèrgicament és: "Estic boig per la xocolata Lanvin". Aquesta frase juga amb un doble significat. Un és molt clar, Dalí expressa la seva satisfacció envers aquesta xocolata. L'altre se'ns podría passar per alt, i és que la gent que coneixa Dalí deia que era un home boig.
El fet que Dalí fes un anunci, ens fa suposar que ja era una persona famosa entre la societat, no només la espanyola, sinó també la estrangera.
El fet més divertit i destacant per a comentar amb els nens és el bigoti de Salvador Dalí. La seva forma recargolada té una explicació. A Dalí li agradava molt pintar a l'exterior de la seva casa de Cadaquès. El problema amb el que es trobava era que les mosques l'empipaven tot posant-se a dins de les seves pintures, tant a la paleta on feia les barreges com a sobre de la tela dels seus quadres. Les mosques s'enganxaven a tot arreu on la pintura estava encara molla. Fart d'aquesta situació, Dalí decidí de posar-se mel al seu bigoti, per intentar que les mosques atretes per la seva dolçor s'instalessin allà, s'hi enganxessin, no en marxesssin i el permetessin de continuar amb la seva feina. Posteriorment, fora dels moments en que pintava, també s'haituà a posar-se mel al seu bigoti i, així, constituir aquesta imatge amb el seu bigoti recargolat als extrems que tant el caracteritza i distingeix.